L’estiu sempre arriba amb la mateixa promesa: calor, dies llargs i la sensació que el temps es dilata. Però hi ha una calor que no marca el termòmetre. És la que neix quan els avis i els néts es troben a la plaça, a la platja o a la taula després de dinar.
La calor de l’estiu és intens, a vegades massa agressiu. Tanca les persianes a migdia, fa que la ciutat es mogui més a poc a poc. Però dins de casa, amb el ventilador ronronejant, passa una altra cosa. Els avis baixen el ritme per sincronitzar-se amb el dels néts. Ja no tenen pressa. I els néts, que viuen accelerats tot l’any, descobreixen que esperar també pot ser un joc. És quan l’estiu es fa gran al costat dels avis.
L’avi explica la mateixa història per tercera vegada. L’àvia pela un altra préssec encara que ningú en vulgui més. Els néts riuen, es queixen de la calor, però no s’allunyen de la seva falda.
Perquè el que de veritat refresca no és l’aire condicionat. És saber que algú et mira sense mirar el rellotge.
La calor apaga carrers, però encén memòries. Els avis ensenyen a fer ombra amb les mans. Els néts els ensenyen a fer selfies. I entremig s’intercanvien secrets: els avis expliquen com era l’estiu sense mòbils, i els néys els descobreixen TikTok. Tots dos aprenen un idioma nou.
Potser per això l’estiu amb els avis té un gust diferent. No és només gelats i piscina. És paciència. És veure com el temps, que sempre va de pressa, es posa còmode i s’asseu amb nosaltres. És entendre que hi ha calors que cremen i calors que cuiden.
I és que els avis ensenyen que la vellesa no és l’hivern de la vida. Pot ser un altre estiu. Un estiu més lent, més dolç, més ombrívol. Un estiu diferent!
Per això el Salm ho diu tan bé: «Fins i tot en la vellesa donaran fruit; estaran verds i vigorosos.» (Salm 92:14)
Fruit en cada història graciosament repetida. Verds en cada somriure sincer quan arriben els néts. Vigorosos de nou en cada «vine, i seu aquí al meu costat» tot suant, però contents.
Quan arribi la tardor i els néts tornin a la rutina, els avis tornaran a comptar els dies. I els néts, sense saber-ho, s’emportaran a la motxilla aquella calor lenta viscuda amb els avis, aquella que no s’oblida perquè alguns dels records més bonics de l’estiu neixen amb els avis.
Al cap i a la fi, el millor de l’estiu no és el sol, ni la platja ni la muntanya…Són les mans tendres i amoroses dels avis que et serveixen llimonada i el que faci falta, i que calmadament et diuen: «Avança, però no tinguis pressa ni por», perquè l’estiu és millor i té més bon gust al costat dels avis.
I tu, quin record de calor amb els teus avis t’acompanya cada estiu?
Bon estiu!
