Àvia, avi, necessito les vostres pregàries!

Vivim en un món on cuidem molt el nostre físic, així com les nostres emocions, però hi ha una part importantíssima a la vida dels nostres néts que té a veure amb el seu esperit. És aquest “racó”, que anomenem ànima, que necessita ser cuidat tant o més que el físic o l’emocional.

Els avis que professem ser cristians i que creiem en el poder de la pregària, ens trobem davant d’un gran repte. Tot el que ens envolta és lluny d’apropar-nos, ni tan sols un mica, a aquest món transcendental, que no veiem ni toquem, però que és tan real  com l’aire que respirem.

Som conscients del món a on els nostres néts els ha tocat viure. D’alguna manera, voldríem acompanyar-los, aconsellar-los, transmetre’ls valors i principis que els poden ajudar i salvar més d’una vegada. Valors i principis que nosaltres mateixos no només vam aprendre, sinó que hem cregut i més encara, experimentat. M’estic referint a la nostra fe en la persona de Jesús, en tot allò que promet als qui dipositem la nostra confiança en Ell i al gran poder que té la pregària.

A través de la pregària, arribem on mai no podríem arribar.  Jesús ens insta a intercedir els uns pels altres i què millor que intercedir pels nostres néts. No podem ser on els nostres néts són o estaran, a on aniran, amb qui es relacionaran, però la pregària no té fronteres, ni distàncies, ni barreres.

Si ets cristià i creus que la pregària pot arribar on tu no hi pots arribar, protegeix els teus néts amb les teves pregàries. De vegades, l’única cosa que podem fer, enmig de situacions difícils….situacions a casa, un divorci on ells pateixen, amics que tenen i que no ens agraden, decisions que prenen i que ens preocupen, desànims, etc, és pregar. Demanar a Déu que els protegeixi, que Ell estigui enmig d’aquesta situació difícil concreta, que els envolti de bons companys, que sàpiguen prendre la decisió correcta, que els faci sentir tan estimats com són.

Prega pels teus néts i amb els teus néts! Que sàpiguen que l’avi, que l’àvia, parlen molt sovint amb Déu d’ells i de les seves dificultats. Això crearà complicitat entre vosaltres dos. És un terreny que us pertany a tots dos i on ells podran sentir seguretat i descans.

Quan preguem amb ells, fem-ho específicament, per exemple:

 “Senyor Jesús, et demano per Marc, pel seu cor trist. Recorda-li el molt que Tu l’estimes i jo també. Gràcies Jesús, perquè Tu sempre estàs amb nosaltres i per cuidar-nos. Amen!”

Saps? El “perill” més gran de la pregària és que Déu respon. No respon a la nostra eloqüència, sinó a la nostra necessitat. El poder no està en la pregària, està en qui l’escolta.

Possiblement, alguns dels que esteu llegint això, esteu patint per algun nét. Faríem el que fos per canviar el rumb que el nostre nét ha escollit en aquesta etapa de la seva vida. Però és en situacions de dolor i de conflicte quan els avis podem donar la pau, tranquil·litat i serenitat que ni els pares, de vegades, poden aportar.

Sabies que un dels noms pels quals es coneix Déu és el de Redemptor? Segons el diccionari, redemptor significa el que posa fi a un dolor. Quina definició més bonica!!

Déu posa fi al teu dolor donant-te una esperança nova, ajudant-te a veure el teu nét en perspectiva, no allò que ara és, sinó allò que pot arribar a ser. No hi ha res que Déu no pugui canviar, treure, netejar o curar.

Recorda…el seu nom és Redemptor. Clama a Déu, explica-li la teva història i descansa.  “Els grans arbres creixen on el vent és més fort”

Personalment, desitjo que les meves oracions afectin la propera generació, és a dir, els meus néts. Que els vents que tractin d’enderrocar-los només aconsegueixin fer-ne arbres més grans i més forts perquè estan ben fonamentats.

T’uneixes als avis que preguen pels seus néts?