Recordo com si fos allà mateix, aquella cuina que tenia fora de casa, la meva àvia paterna Maria, amb el seu forn de llenya i on cada Nadal feia els dolços típics de Múrcia. Aquella olor i aquell sabor tan especials d’aquells dolços, els convertien en els millors que he menjat mai!!. Amb quina cura posava en aquelles coques de pasqua, anís i ametlla trossejada, una vegada i una altra, explicant-me mentre ho feia, que allò era el secret per a què es mantinguessin esponjoses, sense assecar-se.
Ara jo sóc àvia i m’encanta explicar a la meva neta gran Martina, com cuinar alguns plats que sempre em demanen les meves dues netes quan estan amb nosaltres, i alguns dels trucs que ens ajuden a fer-ho més fàcil. A ella li encanta la cuina i amb ella hem cuinat aquesta empanada per a tots vosaltres. Alhora que hem construït un nou record juntes, que com a mi sempre l’acompanyarà.
Algú va dir una vegada: “Mai se’n van de l’ànima aquells que van fer màgia a la nostra vida” i la meva àvia la va fer a la meva. I això és el que jo vull deixar a la vida de les meves dues princeses Martina i Aina.
Realitzat per: Lidia Frutos
Veura la elaboració: