No et perdis el privilegi de ser una gran àvia, un gran avi!!
Quant hem après dels nostres avis! Sense adonar-nos-en, la majoria van ser els nostres mestres en la infància.
La meva àvia em va ensenyar lliçons sobre com confiar en els altres, no guardar rancúnia; sobre valors i moral, i també aspectes pràctics com cuinar i fer jardineria, com viure i gaudir bé de les coses simples de la vida, com preocupar-me pels altres, com gaudir de les tradicions familiars i, sobretot, em va ensenyar principis espirituals. El meu avi em va ensenyar els trucs del seu ofici, com pescar i explicar històries divertides, la importància del treball ardu, com perdonar els altres, com treballar de valent, com fer i acabar les coses, i com planificar per al futur.
Són alguns dels records que tinc com a adult i representen la diversa gamma de temes i principis que els avis han ensenyat als seus néts al llarg dels anys i que els néts recordem durant molt de temps.
Sempre vaig tenir el pressentiment que els avis eren mestres increïbles, però ara ho he confirmat amb molts altres que, com jo, han viscut el mateix. Avui m’adono que el rol de mestre pot ser un dels rols més importants que exerceixen els avis. Potser el més important!
Abans que t’espantis i diguis que tu “no ets un mestre/a”, vull dir-te que no necessites una credencial de magisteri per ser una àvia o un avi increïble. Tampoc necessites saber donar conferències als teus néts, ni explicar-los conceptes acadèmics o científics complicats. L’ensenyament d’un avi no implica res de tot això.
Per un moment, només pensa què vas aprendre dels teus avis, si és que vas tenir l’oportunitat de passar temps significatiu amb ells. Potser alguns van ser mestres de professió, però sospito, que en general, la majoria dels nostres avis van ser obrers, grangers, mestresses de casa, perruquers, mecànics, botiguers, treballadors de la construcció, sastres, forners, empleats de banca, potser algun executiu o empresari, etc. Tot i això, la majoria van aconseguir ensenyar-nos molt sobre la vida i transmetre’ns habilitats i saviesa que encara portem amb nosaltres avui.
Ensenyar és un dels principals fonaments que tenim els avis. Ho veig com un aspecte clau del paper moral, responsable i donant de vida que cadascú de nosaltres pot exercir en la seva família, i suggereixo que tots desenvolupem aquesta part de la nostra responsabilitat amb orgull, fent-ho tan bé com puguem. Recordem que ensenyem els nostres néts a través del nostre exemple. Ells aprenen senzillament mirant-nos, estant a prop nostre, observant com actuem, les nostres rutines, com gestionem les emocions, com tractem les persones. I per descomptat quan els expliquem històries del passat o els expliquem contes.
Ets una mestra o un mestre pel que fa a temes relacionats amb la vida, l’amor, la recerca de la felicitat, distingir el bé del mal, recuperar-se de les males decisions, respondre a les contrarietats i al patiment, etc. Si pensessis de tu mateix que no ets un mestre, potser podria significar perdre’t el privilegi de ser una gran àvia, un gran avi!
Amb aquest article, volem recalcar i afirmar que, com a avi, ETS UN MESTRE DE LA VIDA, i desitgem que siguis un avi intencional en aquest paper únic que exerceixes per als teus néts.
Nota:
*Ens agradaria que ens escriguis comentant les teves experiències com a nét i com a avi.
Què vas aprendre dels teus avis i ara com a àvia/i?
Què t’apassiona ensenyar als teus néts?
*Digues-nos en què podem ajudar-te per ser un millor mestre/a dels teus néts.
Article adaptat per V. Miron de Dr. K. Canfield (GrandkidsMatter)
