D’entre totes les estrelles que brillen al cel, sempre n’havia existit una de més brillant i bella que les altres. Tots els planetes i estels del cel la contemplaven amb admiració, i es preguntaven quina seria la missió més important que havia de complir. I el mateix feia l’estrella, conscient de la seva incomparable .
Els dubtes es van acabar quan un grup d’àngels van anar a buscar la gran estrella:
– Corre! Ha arribat el teu moment, el Senyor et crida per encarregar-te una missió important.
I ella va anar tan ràpid com va poder per assabentar-se d’on havia d’indicar el lloc on passaria el succés més important de la història.
L’estrella es va omplir d’orgull, es va vestir amb les millors gales lluents, i es va disposar a seguir els àngels que li mostrarien el lloc. Brillava amb tanta força i bellesa, que podia ser vista des de tots els indrets de la terra, i fins i tot, un grup de savis va decidir seguir-la, sabedors que havia d’indicar alguna cosa important.
Durant dies l’estrella va seguir els àngels, mostrant-los el camí, ansiosa per descobrir com seria el lloc que hauria d’il·luminar. Però quan els àngels es van aturar, i amb gran alegria van dir: -És aquí! L’estrella no s’ho podia creure. No hi havia ni palaus, ni castells, ni mansions, ni or ni joies. Només un petit estable mig abandonat, brut i pudent.
– Ah, no! Això no! Jo no puc desaprofitar la meva brillantor i la meva bellesa il·luminant un lloc com aquest! Jo vaig néixer per a alguna cosa millor i més gran!
I encara que els àngels van intentar calmar-la, la fúria de l’estrella va créixer i va créixer, i va arribar a ajuntar tanta supèrbia i orgull al seu interior, que va començar a cremar. I així es va consumir en sí mateixa, desapareixent per complet.
Quin problema! Només faltaven uns dies per al gran esdeveniment, i s’havien quedat sense estel. Els àngels, presos del pànic, van córrer cap al cel a explicar-li a Déu el que havia passat. Aquest, després de meditar durant un moment, els va dir:
– Busqueu i crideu llavors a la més petita, la més humil i alegre de totes les estrelles que trobeu.
Sorpresos pel mandat, però sense dubtar-ho, perquè el Senyor solia fer aquestes coses, els àngels van volar pels cels a la recerca de la més diminuta i alegre de les estrelles. Era una estrella petitíssima, tan petita com un granet de sorra. Se sabia tan poca cosa, que no donava cap importància a la seva brillantor. Dedicava tot el temps a riure i xerrar amb les seves amigues, les estrelles més grans. Quan va arribar davant del Senyor, aquest li va dir:
– L’estrella més perfecta de la creació, la més meravellosa i brillant, m’ha fallat per la supèrbia. He pensat que tu, la més humil i alegre de totes les estrelles, series la indicada per ocupar el seu lloc i il·luminar el fet més important de la història: el naixement del Fill de Déu a Betlem.
Tanta emoció va omplir la nostra estrelleta, i tanta alegria va sentir, que ja havia arribat a Betlem després dels àngels quan es va adonar que la seva brillantor era insignificant i que, per més que ho intentés, no era capaç de brillar molt més que una cuca de llum .
– És clar! Es va dir. – Però com no ho he pensat abans d’acceptar l’encàrrec? Si sóc la més petita de les estrelles! És totalment impossible que jo ho pugui fer tan bé com aquella gran estrella brillant… Quina pena! Mira que anar a desaprofitar una ocasió que envejarien totes les estrelles del món…
Aleshores va tornar a pensar: “Segur que totes les estrelles del món estarien encantades de participar en una cosa així” I sense dubtar-ho, va solcar el cel amb un missatge per a totes les seves amigues:
– El 24 de desembre, a mitjanit, vull compartir amb vosaltres la glòria més gran que hi pot haver per a una estrella: il·luminar el naixement del Fill de Déu! Us espero al poblet de Betlem, al costat d’un petit estable.
I efectivament, cap de les estrelles va rebutjar una invitació tan generosa. I tantes i tantes estrelles es van ajuntar, que entre totes van formar l’Estrella de Nadal més bella que s’hagi vist mai, encara que a la nostra estrelleta ni tan sols se la distingia entre tanta brillantor. I encantat pel seu excel·lent servei, i en premi per la seva humilitat i generositat, Déu va convertir la petita missatgera en una preciosa estrella fugaç, i li va donar el do de concedir desitjos cada vegada que algú veiés la seva bellíssima estela brillant al cel.
