Una de les coses que més valoro de la pregària és que no necessites demanar hora prèvia, ni hi ha distàncies, ni necessites tenir una eloqüència especial…
L’oració a favor dels nostres néts transcendeix totes les barreres culturals, generacions, idiomes, temps, i en un instant ens traslladem al món de Déu on TOT és possible, on no hi ha dubtes ni decepcions, on recuperem l’esperança i la il·lusió.
¿Per què deu ser que la majoria de nosaltres sentim més preocupació pels nostres néts que potser sentíem pels nostres fills quan eren petits?
Una cosa que estic aprenent en la meva etapa d’àvia (llàstima no haver-ho après a la de mare) és saber distingir entre el que està a les meves mans (tot allò que depèn de mi o d’alguna manera puc ajudar o influenciar) i el que no està a les meves mans (preocupar-me de coses en què no puc fer RES).
El coach Félix Ortiz ens explicava, en una conferència que va fer per a avis i que trobareu penjada en aquesta web, que sempre, davant d’una situació de preocupació, haurem de saber distingir si pertany a la nostra “àrea d’influència” o a “l’àrea de preocupació”. S’entén “àrea d’influència” aquella en què puc incidir, influenciar, ensenyar, tot el que està a les meves mans fer per als meus néts. Sigui de tipus pràctic, fer-los el menjar, recollir-los a l’escola, jugar amb ells, escoltar-los, aconsellar-los, ensenyar-los cançons, històries o de tipus emocional, abraçades, petons, fer-los sentir que sempre hi serà l’àvia per estar amb ells, que sàpiguen que l’àvia li parla a Déu d’ells, pregar amb ells, que sempre els estimarà, i un llaaarg etc.
Massa vegades els avis estem instal·lats en “l’àrea de preocupació” i si bé no podem fer res, ja que no pertany a la nostra “àrea d’influència”, podem transformar aquesta preocupació en una pregària a Déu. Ell sí té accés a “aquella situació” que ens preocupa i a la que nosaltres no tenim accés ni cap possibilitat d’influir.
Per tant, cada vegada que el nostre cor s’inquieti per por que els passi alguna cosa als nostres néts ens hem de preguntar….pertany a la meva àrea d’influència? Està a les meves mans poder fer alguna cosa? Si ho està, hem d’actuar i si no ho està transformem-ho en una pregària.
Podria ser una pregària com aquesta: “Senyor, aquí estic davant teu presentant-te aquesta situació de (posa el nom del teu nét/a) perquè Tu que coneixes el seu cor i vas on jo no puc anar, l’acompanyis, l’ajudis i el protegeixis. Ajuda’m a descansar en tu i fer la meva part en aquest assumpte. Amén!”
Max Lucado, reconegut escriptor diu: “Les accions al cel s’inicien quan algú prega a la terra”
Doncs……. a revolucinar el cel amb les nostres oracions i no oblidem que el poder de la pregària no està en qui la fa sinó en qui la rep.
Moltes gràcies per les teves paraules.
Noemí