Al maig, que et treguis el iaio

Ho has llegit bé: “el iaio i no el sayo”. La dita popular diu: “Al maig no et treguis el sayo”, que aconsella prudència amb el clima, ja que el maig encara pot portar canvis bruscos de temps.

Aquesta dita és una manera tradicional i popular de dir: “No et refiïs del bon temps, perquè encara pot sorprendre’t el fred.” I, en un sentit metafòric, és un consell per a la prudència i la paciència en la vida. No cal precipitar-se a fer canvis només perquè les coses “semblen” millorar.

Hi ha dites populars que van un pas més enllà. I aquesta ha començat a circular per xarxes i converses amb una nova versió: “Al maig, que et treguis el iaio.”, És una broma? Una crítica social disfressada d’humor? o, simplement una excusa per parlar de relacions amb un somriure als llavis?

En el llenguatge col·loquial, “iaio” de vegades s’utilitza per referir-se, amb un to humorístic, a una persona o parella gran —especialment quan hi ha una diferència d’edat notable—. Així doncs, aquesta dita apunta a aquelles situacions personals on l’edat pesa.

I per què al maig? És el mes central de la primavera, del renaixement de les flors, de la llum que entra per les finestres i que ens recorda que sempre hi ha temps per a nous començaments. Però més enllà del joc de paraules, aquesta dita  amaga una veritat més profunda: el maig ens convida a renovar-nos interiorment, a deixar enrere allò que ja no suma, allò que ens envelleix emocionalment, aquest “iaio mental i emocional” que arrosseguem i que pesa més que inspira; a abandonar els ressentiments que ens roben la pau i les excuses que ens impedeixen avançar. En una sola paraula, a tot allò que ens envelleix l’ànima. Perquè avançar i créixer no és només sumar anys, és aprendre a deixar anar el llast amb maduresa.

Al costat de cada flor que neix, que és un somriure de Déu per animar el teu camí, aquest maig pot ser una bona oportunitat per revisar a què continuem donant espai a la nostra vida. I si alguna cosa ja no encaixa amb la versió de tu que està florint i que només destorba el teu creixement, potser és el moment de deixar-la anar amb agraïment i sense culpa. Perquè en la vida, com al maig, no només canvia l’armari, també canvia l’ànim. Deixa que aquest mes t’inspiri a una renovació o restauració interior espiritual; a renéixer en fe, esperança i gratitud.

Tots necessitem un canvi i una renovació interior. Recorda que Déu és l’especialista suprem dels canvis i fa noves totes les coses en la persona del seu Fill Jesucrist. Però perquè entri lo nou, cal deixar anar l’antic. Perquè quan deixes anar el que pesa, Déu et dona el que t’eleva.

Déu no és només el Déu del que va ser, sinó també el Déu del que ha de venir. El Déu que encara parla, i de moltes maneres, a cadascun de nosaltres. Encara es mou, encara crea i ens sorprèn.

Perquè arribi aquesta benedicció, cal obrir les mans. I perquè floreixi l’ànima, cal treure’s el sayo al maig. O el “iaio”.

Una abraçada 

Nota: Avui et convido a mirar cap endins i a preguntar-te: Quin “iaio emocional” dins meu necessito deixar anar?    Deixa’ns, si us plau, els teus comentaris.