Els avis no ens cansem… no del tot. Els genolls cruixen, les piles s’esgoten, però una abraçada d’un nèt ho recompon tot. Hem corregut una llarga marató i avui sentim que la campana de l’última volta ens crida a donar el millor, perquè les curses —les importants— sempre es guanyen al final.
La vida és com una cursa de relleus: una generació entrega el testimoni i una altra el rep. Aquest testimoni és el llegat que deixem: les nostres experiències, valors, aprenentatges i, per a molts, una fe que no es pot amagar; en definitiva, la nostra història. En temps plens de soroll i confusió per als nostres néts, la nostra veu —càlida, ferma i plena d’esperança— és més necessària que mai. La fe creix quan es viu i es comparteix, i som nosaltres qui hem de transmetre-la.
Passar el testimoni no vol dir abandonar la pista, al contrari: vol dir continuar presents, influenciant i sostenint. Molts avis han cregut que el seu temps ja ha passat, però és un error. El lideratge canvia de generació, sí, però la influència, la presència i el propòsit no es jubilen. Déu no ens retira: ens reubica. I aquesta etapa té un brillantor especial: menys presses, més profunditat, més claredat sobre allò que realment importa.
El Congrés d’Avis SPA25 ens ha recordat que els avis som INFLUENCERS reals. No per tecnologia, sinó per vida: per les nostres històries, pregàries, silencis savis, llàgrimes i abraçades que deixen petjada. Els nostres néts busquen referents, i ens miren a nosaltres. Ens necessiten ferms, sensibles, presents i savis.
Tenim una nova missió: ser avis que connecten generacions, que uneixen cors, que intercedeixen pels seus i transmeten un llegat viu. Una missió emocionant i urgent, perquè tot i que encara tenim recorregut, no tenim tot el temps del món.
El Congrés ha acabat, sí… però la missió comença ara. No sortim de l’esdeveniment i deixem enrere el Congrés: entrem a la nostra nova missió, unint-nos a la pregària i del Salm 71: “Fins i tot en la vellesa i els cabells blancs… no m’abandonis, fins que anunciï el teu poder a la generació que ve.” El salmista no demana jubilació. Demana forces per continuar. Perquè quan un avi ora, el cel es mou i la terra s’emociona. Que Déu ens doni forces per anunciar la seva grandesa a la generació que ve.
“Allò que no ha passat amb nosaltres… passarà a partir de nosaltres.”
Avui comença un moviment. I tu n’ets una part essencial, t’uneixes a la nova missió?
Que Déu ens concedeixi ser els millors avis possibles: els que connecten cors, uneixen generacions i deixen un llegat que perdura.
