Els avis som els portadors d’una torxa de vida que hem de passar i que il·lumina el camí de les noves generacions.
Quin estiu més esportiu!! La copa de futbol europea, el Tour de França, la Volta d’Espanya, les Olimpíades i Paralimpiades de París, la Copa Amèrica, etc. Hem quedat saturats amb esport. L’alegria de tantes copes, medalles i la flama de tants esforços i il·lusions s’han apagat. La flama ara reposa a l’Olimp mentre les guerres segueixen.
Passar la torxa evoca imatges dels Jocs Olímpics. Tots hem vist els corredors portant la flama olímpica arreu del món i passant-la de l’un a l’altre fins que l’últim arriba al seu destí final, a la seu olímpica actual. És una experiència poderosa i emotiva per a tots els que són a l’estadi quan el darrer corredor entra i puja corrent el llarg tram d’escales per encendre la flama olímpica.
Quantes il·lusions, quantes experiències, quants moments increïbles va viure aquesta torxa en el recorregut fins arribar al peveter olímpic, però al final es va apagar, com també la de París!!
Aquest any he passat les meves vacances a prop d’Empúries (antiga metròpoli greco/romana); lloc per on va arribar la torxa olímpica que va il·luminar l’olimpíada de Barcelona 92. Contemplant el lloc vaig reflexionar sobre la nostra carrera, la dels avis, que és el nostre darrer tram de la marató de la vida.
Nosaltres com a avis som portadors de la flama d’una generació a una altra.
“Passar la torxa” també és una expressió tradicional que s’utilitza per dir que no serem aquí per sempre. Acceptem la llum que algú ens passa, la portem durant un temps i quan l’hem de deixar, passem la torxa a una altra persona.
Què podem donar de permanent els avis? Som figures que romanem com a pilars de saviesa i estabilitat, però abans que res som portadors d’una torxa única, il·luminant el camí de les noves generacions amb la brillantor del coneixement, l’experiència i els valors permanents i sobretot de l’exemple de vida. En un món cada cop més complicat i accelerat, els avis cristians ens alcem com a portadors d’una llum única i poderosa: la torxa de la fe. La nostra fe en Jesucrist, que ha estat provada i enfortida al llarg dels anys. És un regal inestimable que podem i hem de transmetre als nostres néts. Com avis cristians, tenim el privilegi i la responsabilitat de ser fars d’esperança, guies espirituals i exemples d’amor i de confiança en Déu per a les generacions que venen darrere.
És responsabilitat de les noves generacions prendre aquesta torxa, respectar la seva llum i, alhora, transmetre-la als que els segueixin. Car, en la continuïtat d’aquesta flama, trobem la connexió entre el passat i el futur, i els avis, el pont que ens permet creuar de una banda a l’altre banda.
No renunciem de portar la torxa per als nostres néts. No abaixem la guàrdia. Que no se’ns apagui el foc diví que portem a dins i que hem de transmetre cada any, d’etapa en etapa, de generació a generació. Som avis post olímpics. Que no se’ns apagui la flama!!
“Correm amb perseverança la cursa que tenim per davant” (Hebreus 12:1b)
Nota: Quina torxa et van passar els teus avis a tu? Quina torxa deixaràs els teus néts? Com et va al “passar la torxa” de la fe als teus fills i néts?
Deixeu-nos a continuació, si us plau, un comentari.
