Com explicar la guerra d’ucraïna als nostres néts?
“Mama, però jo què sóc? “Així deia un nen a la seva mare, davant la situació de la guerra amb Ucraïna. Els seus pares són de nacionalitat russa i viuen al nostre país. El nen ha nascut aquí. La seva mare, per ajudar-lo, li va contestar: “Fill meu, tu has nascut aquí, i tu ets d’aquí.” A la seva classe hi ha nens ucraïnesos que no paren d’increpar-lo i insultar-lo perquè és “rus”. Els pares són antiguerra, tenen dolor pel que està passant allà, però també estan espantats, tenen por pel que estan vivint aquí. Què fer, com explicar la situació?
T’aixeques al matí. Prens el teu cafè i el teu esmorzar. Veus les últimes notícies del que passa a Ucraïna i t’estremeixes. Veus les imatges de la gent corrent d’aquí cap allà. Les mares, les àvies, els avis i els nens es desperten al so de sirenes i explosions, fugint del seu llit, de casa seva, del seu barri i de la seva ciutat i els que poden, del seu país. Són arrencats dels seus somnis i portats a un món desconcertant, confús i a un futur incert.
Potser estàs veient les notícies i els teus néts et pregunten, avi o àvia per què es barallen, per què envaeixen i ataquen aquest país, per què moren tants nens i les cases, les escoles i els hospitals són destruïts? Què fer i què dir? Moltes persones estan afligides i confoses. Els nens també es fant preguntes i tenen molta inquietud.
La nostra generació sap poc de guerres, encara que alguns recordem què ens explicaven els nostres avis de la terrible guerra civil al nostre país. Semblava que quedava tot molt lluny, del segle passat.
Els nens volen respostes bàsiques i tranquil·litzadores. Potser els adolescents tenen opinions més elaborades i preguntes més profundes. Deixa’m presentar algunes idees que he recollit d’aquí i d’allà. Potser, tu en tens d’altres millors. Segur que seran tan o més apropiades que les meves. No oblidis, si us palu, de compartir-les i donar la teva opinió en acabar de llegir-les.
Com parlar als néts sobre el que està passant a Ucraïna, sobre aquesta guerra tan propera, i com els explico una cosa que també em costa entendre? Tant de bó el que presentem a continuació, serveixi com una guia breu per a tots nosaltres, per processar i parlar, de manera apropiada, segons l’edat dels nostres néts, sobre el que passa i pot passar a Ucraïna, i més enllà.
- Parla amb sinceritat, però mantingues les converses apropiades segons l’edat dels teus néts.
Quan et preguntin, sigues honest, però mantingues-ho apropiat a la seva edat.
Si els teus néts són prou petits per no adonar-se del que està passant, no els ho expliquis. Un nen petit o en edat preescolar s’aïlla fàcilment en el seu propi món petit i, per ara, encara és un món segur i protegit. No carreguis innecessàriament a un petit amb un tema que no té prou edat per entendre.
Per a un nen en edat escolar, si no ho escolta de tu o dels seus pares, bé podria escoltar-lo a l’escola o en un altre lloc. Així que pregunta-li què es el que ja ha sentit i què sap sobre el tema. Les teves converses a partir d’aquí dependran tant de l’edat del nen, com de la seva maduresa emocional. És cert, la vida és plena de situacions negatives, però els nens més petits, majoritàriament, encara no estan preparats per processar aquestas situacións. Assegure als teus néts més petits que estan protegits a casa seva, amb els pares i també amb tu.
Si els teus néts adolescents són a les xarxes socials, com sol passar gairebé sempre, es probable que ja tinguin prou informació, sigui veritat o només siguin rumors. La por a la propera guerra mundial és legítima per a ells. Així que no ignoris les seves preocupacions. Els darrers dos anys amb el Covid, ja els ha ensenyat que la vida és plena d’incerteses. Investiga una mica més per donar una resposta ben assenyada, però pensa que no has de tenir totes les respostes. Recorda, fins i tot els adolescents necessiten una mica de tranquil·litat. Si actues amb por o estressat, se n’adonaran en un tres i no res, i els afectarà.
Avis, mantinguem la calma i no els alarmem més.
- Desconnecta´t dels mitjans de comunicació i pren-te un descans quan hi hagi nens petits a prop teu.
Les imatges de la guerra són a totes les notícies i a les xarxes socials. Honestament aquestes escenes són difícils d’assimilar, fins i tot per nosaltres mateixos com adults. Els nens petits no tenen necessitat de veure’ls ni estan preparats per escoltar-les. Tu pots posar-te al dia amb el que passa al món quan ells no estiguin a la vista o a l’abast de la seva orella.
En lloc d’això, fes servir el temps que tens per relacionar-te amb els teus néts: juga amb ells, un joc de taula, camina, comparteix les coses del dia, etc. Quan potser vegin la vida incerta i caòtica, mostrals-hi amb les teves accions, afecte i paraules, que algunes coses, per exemple el vostre amor per ells, mai canviaran.
- Recordeu-los que encara existeix el bé. Anima’ls a fer el bé.
Algú va dir: “Quan era nen i veia coses aterridores a les notícies, la meva mare em deia: ‘Busca els ajudants, o els herois anònims. Sempre trobaràs persones bones que estan ajudant, com infermeres, metges, bombers, voluntaris, Creu Roja, etc”
Busquem exemples vius per a mostrar-los que hi ha persones que dediquen la seva vida a fer que els altres estiguin i se sentin segures en condicions insegures. Persones comunes com nosaltres, que donen la seva vida per altres, o les que donen dels seus recursos per ajudar els que tant han perdut.
Animeu-los que també ells facin accions de bondat. Per exemple, si a la seva classe hi ha nens d’altres països, refugiats, o nens de procedència russa o ucraïnesa, que els respectin, que siguin bons companys, que s’interessin per ells, que els ofereixin alguna joguina o present personal, en senyal de amistat, de pau i bona voluntat.
Saule de Tars, conegut com l’apòstol Pau, escrivia als seus amics de Roma: “No et deixis vèncer pel mal, sinó venç el mal amb el bé” (Rom. 12:21)
Potser no sabem gaire bé com ajudar. Indaguem sobre organitzacions benèfiques i parlem entre nosaltres com a família, com fer una donació per ajudar els afectats per la guerra, potser recollint roba, medicines, menjar…
Ajudant en concret alguna família de refugiats que estigui a prop nostre i que acabi d’arribar…
Una altra manera seria assistint com a família a una manifestació pacífica a favor de la pau a la teva població o barri.
Una altra seria assistint a una vigília de pregària a favor de la pau, o iniciar una a la teva comunitat. Convida els teus néts a fer simples actes de bondat en aquest moment, ja sigui portar galetes al seu mestre, o als companys de classe d’un altre país, sense cap motiu.
Difondre bondat, ajuda a “vèncer el mal amb el bé”.
- Pregar amb els teus néts.
Deixa que els teus nets et vegin confiant en Jesús, el Príncep de la Pau. Modela per a ells com agafar les preocupacions, càrregues i temors i angoixes per un món profundament dividit i enfrontat, i lliurar-les a Déu a través de la pregària.
Guia als teus néts a pregar per aquells que es troben fins i tot a milers de kms. de distància i sigues tu un exemple de pregària, deixant que els teus néts et vegin com ho fas.
T’animem que intercedeixis amb ells per Ucraïna:
- Ora per la seguretat dels afectats per la guerra. Demana als teus néts que preguin per nens com ells, perquè Déu els protegeixi del mal i la por. Reclama per a ells el següent proverbi de Salomó: “El nom del Senyor és una torre forta; el just corre a Ell i està fora de perill” (Prov. 18:10).
- Ora pels que ploren. Demana-li a Déu que consoli els qui experimenten la pèrdua d’amics i familiars, les seves llars i el sentit de seguretat. “Benaurats els qui ploren, perquè ells seran consolats” Jesús de Natzaret (Mat. 5:4).
- Pregueu perquè el poble d’Ucraïna no perdi la fe, sinó que mantingui l’esperança. “Perquè jo sé els plans que tinc per a vosaltres, diu el Senyor, plans de benestar i no de mal, per donar-vos un futur i una esperança” Profeta Jeremies (Jer. 29:11).
- Ora perquè la guerra s’aturi i la pau torni entre aquests països. “Us he dit aquestes coses perquè en mi trobeu pau. Al món tindreu afliccions, però tingueu ànim: Jo he vençut el món” Jesús de Natzaret (Joan 16:33).
Cada nit que estic amb els meus néts i abans de dormir, els recito uns versos que el rei David va escriure: “En pau en fico al lit i així mateix m’adormo, perquè només tu, Senyor, em fas viure segur.” (Salm 4:8)
Aprofitem doncs, l’oportunitat pedagògica que ens ofereix aquesta situació delicada a Ucraïna per instruir els nostres néts sobre la pau, sobre el respecte, la justícia, el servei, l’ajuda al necessitat i l’amor al proïsme, encara que no pensin com nosaltres ni tinguin la mateixa senyera, ni idioma o color de pell com la nostra, així com per introduir-los al valor i a la realitat de la pregària.
Article Inspirat i adaptat de “4 Tips for Talking to Kids About Ukraine” per Lisa Lakey (FamilyLife)
Molt informatiu i aclaridor
Moltes gràcies,
Moltes gràcies, estic totalment d’acord amb tot el que és diu en aquest article. Trobo de vital importància protegir els més petits de tant dolor com està produïnt aquesta guerra d’Ucraïna i explicar la veritat als més grands, sempre tenint en compte la seva edat. Aixó m’ha portat a la meva infància, concretament als 6 anys quan un camió va matar al instant la meva cosina de 19. A casa meva es va viure un auténtic drama, tots ploraven desconsolats, la meva àvia bramava literalment, però sabeu què ? jo no vaig veure res de tot aixó, quan jo hi era tothom feia “teatre” si cal, em van protegir,era massa petita per assumir tant de dolor. ¿Recordeu la película La vida es bella ? Tot el “tinglao” que es munta aquell pare per a protegir el seu fill ?. Amb aixó no vull dir que tenim que ficar els nostres fills o néts dins de una urna de protecció ni sobreprotegir-los de tot, penso que enteneu el que vull dir. Moltes gràcies de nou.
Gràcies Pepi per les teves paraules i pel testimoni tant colpidor. Seguim pregant per aquesta guerra i per tots les nens i nens i joves afectats.