L’esperat estiu ja ha passat i ha arribat el setembre! Que com cada any, ens dóna un toc de realitat, entrant de ple a la “anomenada normalitat” com la tornada al Cole, Instituts, Universitats i Treballs. Doncs en aquest mes reemprenem les rutines habituals de la vida quotidiana de petits i grans.
Nosaltres tenim dues nétes de 13 i 8 anys i els dies d’estiu els compartim amb una altra àvia. Així que quan les tenim nosaltres i es queden a dormir, els encanta que allarguem l’hora d’anar al llit.
Gaudim amb elles, després de sopar veient al sofà una pel·lícula, i que per descomptat, no poden faltar les seves crispetes!
Hi ha dies que marxem a la piscina i juguem a l’aigua, després de dinar, una curta migdiada, i a seguir amb el programa! sigui anar al cinema, a la bolera etc…. També els agraden els jocs de taula i les cartes.
Aquest estiu la més gran ha descobert “la cistella” i li encanta! Hem tingut moments de tot. Combinem activitats que podem fer junts tots quatre, encara que procurem ser equilibrats amb totes dues pel tema de l’edat. A totes dues els agrada ajudar a la cuina, i a mi m’encanta que m’ajudin. Hem tingut molt bons moments tant de diversió com de reflexió.
Però arriba el setembre i de sobte Ja som a casa! És veritat que els primers dies et sents una mica estrany perquè les trobes a faltar. Tot és al seu lloc i ordenat, no se sent l’Aina cridant l’avi dient-li: avi m’imprimeixes dibuixos “Kawaii”, que vull pintar?
Que lluny queda l’estiu!, amb les seves anades i vingudes, viatges, visites a llocs nous, dies de piscina o, nits de cinema i crispetes i un munt d’experiències noves que, en pocs dies s’aniran allunyant.
Però mai no es perdran aquests records i moments nous, que junts hem creat i que atresorem elles i nosaltres als nostres cors, estrenyent els nostres llaços d’Amor per sempre.
