Pregunta de Ramón (68 anys)
Què opina de la lectura a la nostra edat?
És una finestra oberta per poder tenir una comunicació i assessorament sobre temes reals que ens afecten i preocupen, que de manera anònima intentarem respondre.
Comptem amb la psicòloga Ester Martínez, que col·laborarà en aquesta secció.
Pregunta de Ramón (68 anys)
Què opina de la lectura a la nostra edat?
M’agrada molt llegir, però de vegades, em fa la impressió de que perdo el temps. Els mes amics em parlen molt de sèries de TV però mai no m’hi he aficionat.
Gràcies Ramón per preguntar. Et responc amb els pensaments del psicoterapeuta Víktor Frankl (1905-1997). Aquest filòsof d’origen jueu, va ensenyar a la Universitat de Viena fins als 85 anys i va desenvolupar les seves teories a partir de les seves dures experiències als camps de concentració nazis. Ens va explicar, ja fa molts anys, l’efecte beneficiós que produïa la lectura a totes les edats i personalitats.
Ell va insistir que la lectura tenia un gran impacte en els malalts nerviosos, però també en aquells que passaven per crisis existencials i, això és el que ens passa, a partir de certa edat, oi?
“Els llibres –diu Frankl– ens porten a un alliberament que no és centrífug sinó més aviat centrípet, perquè quan llegim, deixem de ser màquines dominades per les tasques i preocupacions i podem, per tant, tornar a la vida contemplativa”.
Alguns autors, que han estudiat la longevitat, asseguren que amb la lectura es descarrega agressivitat, sense conseqüències negatives, perquè deixem de ser rondinaires empedreïts en abandonar el pessimisme i submergir-nos en altres històries que ens fan més fàcil deixar la preocupació excesiva, perquè aquesta es dilueix en submergir-nos en un bon llibre.
Tria un bon llibre (potser el del mateix V. Frankl – L’home a la recerca de sentit”)
Bona lectura!!
Pregunta de Xavier (74 anys)
Què faig jo ara com a jubilat i com puc enfocar la meva vida?
Des que em vaig jubilar estic fent un munt de coses, però sembla que tot ho faci per omplir el meu dia. Sento que visc la meva vida per defecte; és a dir, visc segons els altres em deixen o esperen de mi. M’estic fent gran i veig que les setmanes se succeeixen als mesos i com va dir Mark Twain. “Visc de tal manera que segurament els altres ploraran al meu funeral”
Xavier, fes un alt al teu camí i observa com has viscut fins ara. Escriu que vols fer amb la resta dels teus dies. Has de tenir objectius a llarg termini i d’altres a més curt termini. Intenta que siguin realitzables, tenint en compte que les coses que creies molt importants són les que menys compten i les que penses que no tenen importància són les més grans i rellevants.
No corris, no vulguis arribar a tantes coses, posa límits als que t’envolten, digues “no” a les demandes excessives. Has de ser assertiu perquè si no la teva vida serà un “sense viure”. Fes una cosa alhora. Una vida precipitada es converteix en superficial a nivell de relacions interpersonals. Les relacions mereixen ser viscudes i “tot allò que mereix ser viscut requereix temps.”
Per tant, enfronta’t que la vida se’ns escurça i “aprofita el temps en el què de veritat val la pena, perquè els dies que corren són dolents”* Aleshores descobriràs la importància de passar temps amb Déu, amb la teva família i amb els teus amics.
El poeta anglès H. W. Longfellow va escriure: “Les vides dels grans homes ens recorden que podem fer la nostra existència sublim i, al partir, deixar darrere nostre petjades a la sorra del temps”.
Ànim Xavier!!
(* Saule de Tars – Ef. 5:16)
Ester Martínez Vera
Psicòloga
Màster en Tècniques Corporals en Clínica
Naturòpata
Pregunta de Carme (60 anys)
Què hi ha de cert pel que fa al que es diu que els nadius son un súper aliment?
Es ben cert Carme, que avui es parla molt dels nadius. Realment aporten molts nutrients que reforcen el sistema immunitari i protegeixen la salut del cor, el sistema digestiu i el cervell.
Tenen gran poder antioxidant. És el de més poder antioxidant entre 40 vegetals analitzats per la seva capacitat d’absorció de radicals lliures, a causa de l’acció dels seus àcids orgànics i 15 antocianines. A més contenen flavonoides i tanins (resveratrol, que també es troba als raïms negres).
Són rics en vitamines (vitamina C i diverses vitamines del grup B) i minerals (manganès).
Ajuden a regular el tracte digestiu i són més recomanables que altres fruites per a persones amb problemes de diabetis.
Alguns estudis informen que són eficaços per reduir la pressió arterial i que ajuden a augmentar el colesterol “bo” i milloren la circulació.
El millor és prendre’ls frescos però és bó saber que els congelats mantenen les seves vitamines, però no així els dessecats que semblen perdre part de la seva vitamina C, encara que mantenen el seu poder antioxidant.
Carme, m’agradaria molt saber com et va. Ja em diràs.
Pregunta de Susana (68 anys)
Em podries ajudar, explicant una mica a la teva secció de “cuidar-nos físicament”, quines coses he d’incorporar a la meva alimentació?
Em sento com si tingués “goteres” al meu cos. No sé ben bé què menjar perquè m’arriben notícies de totes bandes pel que fa al que he de fer i no he de fer servir a la meva cuina.
Per contestar-te, estimada Susana, diré que, des de molt aviat a la vida ens anem desgastant i van apareixent “avaries” que haurem de pal·liar tan bé com puguem. Quan arribem a certa edat, es fa molt important tenir cura dels nostres cossos, que són regals increïbles de Déu, i que han de funcionar tan bé com sigui possible fins al final. Per això hem de seguir uns hàbits que tindran a veure amb l’alimentació, però també amb l’exercici, el descans…
Si el nostre aliment és també la nostra medicina, molt millor, però no podem ignorar que moltes vegades haurem d’acudir als metges i prendre allò que ens prescriguin, però sempre una alimentació sana i correcta podrà “donar-nos un cop de mà ” perquè tot sigui més lleuger.
Començaré per esmentar els aliments que agruparem en: Vitamines, minerals, aigua, hidrats de carboni (glúcids i sucres), proteïnes i greixos.
Quan el nostre cos acusa un dèficit en algunes substàncies, llança un senyal d’alarma en forma de símptomes que no podem deixar passar per alt, ja que si ho fem anirà derivant cap a alguna patologia.
Seguim en contacte Susana!!
Escriu-nos el teu tema de consulta, o pregunta.