En un encantador poble anomenat Vall feliç, vivia la família Gómez, composta pels pares, Marta i Juan, i els seus tres fills juganers, Daniel, Sofia i Lucas, i els avis afectuosos, El Senyor Antonio i la Senyora Elena.
Un dia assolellat, els nens van convidar els seus amics, la Valeria, el Pau i l’Anna, a passar un cap de setmana a casa seva.
Mentre els nens exploraven el jardí del darrere de la casa, van descobrir el seu avi Don Antonio cuidant un bonic jardí de flors multicolors. Intrigats pel seu somriure constant, li van preguntar per què sempre semblava tan feliç. El Senyor Antonio es va asseure amb els nens a l’ombra d’un arbre i va començar a explicar-los una història. Els va parlar de com l’alegria no només feia que cada dia fos més brillant, sinó que també tenia el poder de transformar els moments difícils en oportunitats per aprendre i créixer. Després els va proposar un divertit desafiament: durant la resta del dia, havien de trobar alguna cosa que els fes somriure en qualsevol situació que enfrontessin. Els nens van acceptar emocionats i es van disposar a cercar l’alegria en tot allò que feien.
Mentre jugaven a fet i amgar al jardí, la Sofia va trobar una papallona acolorida que la va fer riure amb la seva dansa elegant i en Daniel va descobrir que podia fer riure a tots imitant els moviments graciosos del seu gos. Fins i tot quan en Lucas va ensopegar i va caure a terra, va decidir riure’s de si mateix en lloc d’enfadar-se.
Al final del dia, reunits al voltant de la taula per sopar amb els pares i els avis, van compartir les seves experiències i van descobrir que en triar veure el costat positiu de les coses, havien gaudit molt més de cada moment.
Des d’aquell dia, els nens van entendre que viure amb alegria no significava ignorar els desafiaments de la vida, sinó abraçar-los amb optimisme i trobar motius per somriure fins i tot en els moments difícils.
Si us ha agradat, podeu deixar un comentari, que ens serà de molta ajuda per a futures publicacions.
