En una ciutat plena d’edificis alts i carrers bulliciosos, hi vivien dues germanes, la Sofia i la Clara. A totes dues els encantava llegir, però tenien gustos diferents. Sofia estimava els contes d’aventures, mentre que la Clara preferia les històries de misteri.
Un dia, mentre ajudaven el seu avi Lluís a ordenar la biblioteca, van trobar un llibre antic de tapes verdes amb flors daurades. “Aquest llibre el llegia quan era petit”, va dir l’avi amb un somriure nostàlgic. “Es diu El Secret de primavera i té una cosa molt especial”.
Intrigades, les nenes van començar a llegir-ho juntes. La història parlava d’una ciutat grisa i trista que cada primavera cobrava vida gràcies a una nena que descobria el poder de la natura a través de la lectura. Com més llegien, més s’adonaven que el conte s’assemblava molt a la pròpia ciutat.
Animades per la història, Sofia i Clara
Animades per la història, Sofia i Clara van decidir compartir-la amb els amics del barri: Lucas, Valeria i Mateo. Entre tots van idear una manera de portar la primavera al seu voltant i, amb ajuda dels seus pares i avis, van començar a plantar flors als testos dels balcons i a dibuixar papallones de colors als murs del parc, i també van organitzar tardes de lectura a l’aire lliure.
Aviat el veïnat va començar a canviar, els carrers es van omplir de colors, la gent somreia més i els nens es reunien a la plaça per llegir i jugar sota els arbres.
Va ser llavors quan van comprendre el veritable secret de la primavera; no només era l’estació de les flors i el sol, sinó també el temps perfecte per compartir, imaginar i fer de la ciutat un lloc bonic. El llibre “El secret de la primavera” es va convertir en la seva història favorita i cada any, en arribar aquesta estació, la Sofia, la Clara i els seus amics es reunien per llegir-lo junts recordant que la que la màgia de la primavera podia néixer a qualsevol lloc on existís l’amor per la lectura i l’amistat.
Si t’ha agradat aquesta història, fes-nos-ho saber i adjunta el teu comentari,
