Els avis connectem els nostres néts amb el passat
Recentment, el meu nét em va ensenyar la seva nova bicicleta. Mentre admiràvem la forma dels pneumàtics i la facilitat de canviar les 21 velocitats que té, li vaig dir que el seu besavi, el meu pare, va creuar en bicicleta les muntanyes de les Rocoses, de cap a peus, en vuit dies de molt vent, i s’ufanava de que la cadena de la seva bici es va trencar només una vegada. Vaig comentar-li al meu nét que la bicicleta del meu pare, en certa manera, s’assemblava a la seva nova bicicleta.
Després, li vaig dir que el meu pare sovint pensava en les generacions futures que mai no coneixeria. Per ell, era molt important inculcar un sentit de connectivitat entre generacions que continués en el futur. Això passa sovint amb les coses que prioritzem i perseguim com a carreres, matrimonis, estatus i vida familiar, entre altres esforços que realitzem.
Una gran missió dels avis és connectar els nostres fills i néts amb el passat. Al començar aquest èmfasi sobre els avis, és un bon moment per reflexionar sobre l’entrellat de les relacions que es produeixen al llarg de les generacions. Poques vegades ens aturem a considerar com les generacions dels grans pensen sobre les generacions futures, o pensar com les generacions presents pensen sobre les futures.
La breu conversa amb el meu nét em va desafiar a educar la resta dels meus néts sobre cóm els meus pares i els meus avis afrontaven la vida. Aquestes històries i tradicions afegeixen valor i riquesa a la família, i és probable que hàgim de pensar com transmetre’les i portar-les endavant.
Pot ser tan senzill com escriure alguns detalls o reunir fotos antigues que expliquin les històries que valen la pena preservar: ubicacions de vivendes de generacions passades, com es van formar els matrimonis, històries de vacances familiars, dels seus temps escolars, de com van afrontar els nostres avis la guerra civil i el temps de postguerra, fites que van assolir, etc. Per més desafiant o tediós que pugui semblar aquest projecte en aquest moment, val la pena capturar i transmetre el nostre llegat a les generacions futures, que possiblement no coneixerem.
Mentre gaudim de les celebracions especials com el dia de la mare, del pare, el Nadal, la Setmana Santa o les vacances d’estiu, considerem les esperances, els somnis i les paraules d’ànim que tenim per a aquestes generacions futures, encara no realitzades, i què podem fer per ajudar-les a mantenir-se connectades. Es beneficiaran en escoltar les lluites i victòries de la vida familiar i de les nostres en particular, inculcant-los el desig de pensar en els que vindran després.
El passat, el present i el futur estan connectats per famílies que necessiten escoltar-se mútuament.
Els néts sí que importen!!
