Volia compartir amb vosaltres, una de les experiències més apassionants que m’ha tocat viure en aquests darrers temps. I, juntament amb la meva dona, gaudir en aquesta etapa com a “avis”.
Des que sóc ”avi”, com em diuen les meves nétes, he hagut de reflexionar i considerar que hi ha una connexió única i molt peculiar, entre nosaltres “els avis” i els nostres néts.
Penso que no és només un tema per als avis i néts. Tots, durant la major part de la nostra vida, tenim o hem tingut avis, i moltes vegades ens han deixat o estem deixant un llegat important als nostres néts, sia per bé, o per mal. Davant nostre, s’obre un món de perspectives i reptes que cal assumir com a part de la família que som.
Pot ser un gran desafiament, però és molt important per a la pau familiar. Avui, hi ha moltes famílies que tenen conflictes i desacords que els separen i que també separen els avis dels seus néts. Cada situació és diferent i no hi ha respostes fàcils ni instantànies, però és un gran objectiu convertir-se en el principal defensor i animador dels pares dels teus néts, fins i tot si hi ha dificultats més grans entre ells. Dona passos cap a la bondat i la humilitat. Sigues un constructor de la pau familiar: un pacificador.
Que bonica és la complicitat entre els avis i els néts! És única. Difícil d’explicar, però fàcil de viure. Només amb la mirada ens entenem, amb un somriure ens ajudem i, fàcilment, ens alineem amb ells al mateix costat
de qualsevol contesa.
La influència que exercim sobre els nostres néts, o la influència que han exercit els nostres avis sobre nosaltres, és o pot ser important i fonamental com a protecció i consol, així com per poder donar-los una guia espiritual per a la seva vida.
Finalment i no menys important, és transmetre de manera pràctica l’amor. L’exemple el tenim en la persona de Jesús, “que ens va estimar de tal manera, que es va donar a sí mateix per cadascun de nosaltres…” (Joan 3:16). “L’amor és el regal més gran que una generació pot deixar a una altra”.
Des que ve el primer nét o néta es genera dintre dels avis un amor diferent, amb un cor enorme, ple de tendresa i dolçor diferent de la que vam tenir quan van néixer els nostres fills. Una empatia i un afecte diferents. Una relació incondicional, que és un vincle especial i inoblidable.
Resumint, els avis som els autors d’una etapa màgica i entranyable dels nostres néts. Estem enfortint una relació d’amor amb ells, de vivències i records intensos que els acompanyaran al llarg de la seva vida com una de les memòries més precioses.
Déu ens adverteix a Deuteronomi 4:9 “Però vés amb compte! Para atenció i no permetis que se t’oblidin les coses que han vist els teus ulls, ni deixis que s’apartin del teu cor en tots els dies de la teva vida; Explica-les als teus fills i als teus néts”.
La nostra etapa d’ “avis i àvies” com a referents, en tots els camps de la nostra vida, no s’acaba mai, perquè com diu la Bíblia, els avis també importen!
José Luis, no et conec, però gràcies pel teu escrit, estic totalment d’acord amb el que has dit.
Donar passos cap a la bondat i la humilitat és molt important perque l’orgull és una font de problemes i manca de perdó.
Quan has parlat de ser pacificador, no he pogut evitar pensar en la meva mare. Ella ens va deixar per anar amb Déu fa 22 anys però
va ser una gran intermediaria en pro de la pau i una pacificadora a la nostra familia.
Déu fagi de mi també una persona que mantingui la pau encara que tingui que renunciar a tenir raó.
Gràcies de nou