Diuen que els elefants tenen una memòria prodigiosa. Recorden cares, camins, veus… fins i tot emocions. Com els trobem a faltar avui als circs! Però hi ha algú més que posseeix una memòria igual de poderosa, tot i que a vegades passi desapercebuda: els néts. Sobretot els néts a l’estiu, quan el temps s’estira i la vida s’alenteix al ritme pausat d’unes vacances que tenen gust de llibertat, de jocs, de rialles i de gelat desfet a la mà.
Els estius amb els avis no són simplement dies sense escola; són capítols que es graven a foc lent en la memòria emocional dels néts. Les olors de la casa antiga, el so de la ràdio a la cuina, els contes repetits mil vegades —i que mil vegades fan riure—, les passejades sense pressa i les nits sota les estrelles. I aquella abraçada que ho curava tot. Són records que no necessiten fotos ni vídeos per quedar-se. Estan allà… intactes.
Jo, que ja tinc uns anys, encara recordo el meu avi Enric portant-me de la mà fins a l’estació de tren del poble, o jugant amb mi a fer castells a la sorra de la platja. Aquells moments que semblen petits, gairebé insignificants, són en realitat monuments invisibles que els nostres néts aixecaran dins seu per a tota la vida.
Perquè els avis no ensenyem amb discursos, sinó amb la nostra sola presència. Ensenyem, en silenci la major part de les vegades, a estimar sense condicions, a esperar amb paciència, a escoltar amb tot el cor. En un món on tot canvia tan de pressa, oferim la calma del que és constant, el refugi del que és conegut, l’abraçada immediata, la tendresa del que és etern.
I els néts ho saben i no ho obliden. Encara que creixin, encara que la vida els porti lluny, encara que canviïn els paisatges i les circumstàncies, hi ha una part de la seva ànima que seguirà tornant, estiu rere estiu, a aquella casa, a aquella abraçada, a aquell joc divertit, a aquell plat preferit preparat amb estima.
Potser per això, els néts i els elefants tenen tant en comú i s’assemblen tant. Perquè quan el cor s’omple d’experiències sinceres i amoroses, la memòria, feta de tendresa, de moments senzills i d’un amor que no s’esborra, esdevé un arxiu sagrat. I aleshores, com els elefants, els néts no obliden mai.
Avis i àvies, no infravalorem ni desaprofitem el valor d’aquest estiu, perquè cada instant compartit es pot convertir en un record permanent per als nostres néts.
Perquè els néts, com els elefants… no obliden mai.
