Quan l’avi Pedro va morir sacrificant-se per salvar al seu poble, l’àvia Alma va rebre uns regals molt especials: una espelma que es cremava i que no es consumia, unes terres envoltades per muntanyes que els protegien dels seus enemics i una casa màgica que es comportava com una més de la família Madrigal.
La família Madrigal era la família descendent dels avis Pedro i Alma. Tots els integrants de la família tenien dons molt especials: capacitat per a sanar amb allò que cuinaven, poder escoltar a quilòmetres de distància, controlar el clima amb l’estat d’ànim, mutar en qualsevol persona coneguda, força extrema, transformar en flors tot el que toquen i fins i tot parlar amb els animals… Tots i totes tenien un do, tots menys Mirabel la neta d’Alma que malgrat no tenir cap do la casa semblava obeir-li a ella més que a ningú.
I mentre l’àvia Alma viu per al seu poble i s’esforça en què mai es perdin els dons familiars i la comunitat segueixi unida, Mirabel representa a l’alegria necessària perquè tot flueixi a la família. Perquè el veritable ensenyament d’ENCANTO (Títol d’aquesta pel·lícula de la factoria Disney) és que l’única manera de “brillen els dons” és amb esforç i alegria. A l’àvia li sobra l’esforç, però oblida l’alegria, la forma en com s’han de fer les coses i és que no n’hi ha prou amb esforçar-se, sinó també de fer-les de manera joiosa, i així és com ho expliquen els guionistes d’Encanto, només així brillaran els nostres dons.
Aquesta és la pel·lícula que recomanem aquest mes i no, no m’he oblidat de Bruno (el meu personatge favorit d’aquest llargmetratge) només que com tots els que ja heu vist aquesta cinta: Ssshhhh!! No es parla de Bruno! 🤫
Si vols veure un tràiler
