LES GERMANES ‘SCHINDLER’ GALLEGUES QUE VAN SALVAR 500 JUEUS DE L’HOLOCAUST.
Julio Touza resumeix la gesta de la seva àvia i les tietes com una història de silencis. “Elles ajudaven aquestes persones de manera desinteressada i mai no ho van fer públic”.
Lola, Amparo i Julia Touza continuen esperant ser nomenades ‘Justes entre les Nacions’ i de protagonitzar una pel·lícula a la gran pantalla.
La xarxa de les germanes Touza, dirigida per Lola, comptava amb altres protagonistes que mai no van revelar el secret. Entre ells, s’incloïen dos taxistes del poble, Xosé Rocha i Javier Míguez; un toneler anomenat Ricardo Pérez, que feia les vegades d’intèrpret; el pare de l’historiador Estévez, Francisco, encara viu; i el seu avi Ramon. “Lola es va apropar al meu avi a l’estació mentre carregava un vagó de maons i li va dir que tenia amagat un senyor que venia d’Europa i que volia que ell el portés a la frontera amb Portugal, que és a 12 quilòmetres de Ribadavia” . El meu avi el va acompanyar a la nit, al costat del meu pare, a través del riu, fent-se passar per pescadors. Aquest senyor, en agraïment, els va donar una moneda que, molts anys després, varem entregar als néts de Lola”, afirma Estévez.
Les tres germanes eren solidàries per naturalesa i no només amb jueus fugits, sinó també amb presoners de la Guerra Civil, a qui donaven menjar a través dels barrots de la presó”, sosté. L’arquitecte recorda la seva àvia com una dona forta, amb tenacitat i avançada a la seva època. “Segons he pogut saber després, totes tres van posar en risc la seva vida en nombroses ocasions. No era habitual que la Gestapo visités la localitat, però sí que, en alguna ocasió, van venir preguntant per “la mare”. La presència dels nazis era habitual a Galícia perquè venien a la recerca de wolframi, un mineral necessari per reforçar canons i cuirassar tancs, molt abundant a la zona”, afegeix.
El 7 de setembre del 2008, l’Ajuntament de Ribadavia va aprovar posar una placa en homenatge a les Touza. “A les tres germanes Lola, Amparo i Julia Touza. Lluitadores per la Llibertat”, es pot llegir en el que va ser el seu domicili a Ribadavia. El mateix any, el Centre Peres per la Pau va plantar a Jerusalem un arbre amb el nom de Lola Touza que recorda la seva tasca. Des de llavors, la família també espera que se’ls atorgui el títol de Justes entre les Nacions, el màxim reconeixement oficial que atorga l’Estat d’Israel. Perquè se’ls concedeixi aquest títol cal complir tres requisits: que hagin salvat un jueu, que ho hagin fet arriscant les seves vides i que s’hagi dut a terme de manera desinteressada. Per la seva banda, el Centre Sefarad-Israel a Espanya confirma que aquesta investigació s’està duent a terme, però no dóna data exacta per a la resolució del procés que qualifiquen com a “lent i complicat”.
Mentrestant, tot esperant aquest reconeixement o de la casa homenatge, la història de Lola, Julia i Amparo seguirà silenciada. “Potser és el que elles haurien volgut”, conclou el nét.
Les peripècies que van passar Julia i les seves germanes van ser conegudes per molt pocs veïns del poble. De fet, actualment encara molts dubten de la tasca d’aquestes tres germanes, malgrat que hi ha documents i testimonis que ho acrediten. El secret no va ser desvetllat fins al 2005, quan l’escriptor Antonio Patiño va escriure la seva història, que havia jurat Lola no explicar fins que totes tres haguessin mort.
“Arran d’aquesta publicació vaig anar desembolicant la troca d’enigmes que la meva àvia i les meves tietes havien amagat durant tant de temps. Jo vaig veure moltes coses de petit que, a partir d’aquell moment, de cop i volta van començar a quadrar”, explica l’arquitecte Julio Touza, nét de Lola.
Una història que no deixa indiferent, per la seva generositat, humilitat i servei als altres, com va impactar a la vida del seu nét. Un llegat extraordinari a tenir en compte, que les nostres accions poden influir decisivament en els nostres néts.
Arran d’aquesta generosa gesta, es publica, l’any 2016 el llibre d’Emilio Ruiz Barrachina, basat en la història de les tres germanes i titulat “Estació Llibertat”, (que podeu descarregar-lo de franc a:
http://ebooksharez.info/download.php?group=libro&from=wakelet.com&id=42672&lnk=MjAyMi0wNC0xNA–)
Publicat a EL PAIS; autora de l’article
elpais.com / Mai Montero / 27-04-2018
Adaptat per José Luís Aguirre
