La primavera sempre arriba al març, portant amb ella un aire de renovació. És un pont entre el fred de l’hivern i el renaixement de la natura. Amb ella, no només floreixen els arbres i els jardins, sinó que també es transforma la vida de moltes famílies. Com diu la dita: “La primavera la sang altera”, i en aquesta època de transició i canvis, els avis i els seus néts troben noves oportunitats per compartir, aprendre i enfortir el seu vincle, deixant petjades inesborrables en els seus cors.
És el moment perfecte per reprendre els passejos a l’aire lliure, redescobrir junts la bellesa dels parcs i omplir les tardes de rialles i jocs, i de passos pausats d’aquells que ja han vist florir moltes primaveres a la seva vida. Amb l’arribada d’aquesta estació, els dies s’allarguen, les rutines canvien i les relacions familiars es transformen i s’adapten a aquest nou ritme. Fins i tot les hores de son han d’ajustar-se al nou horari.
És un temps que ens recorda la importància del paper dels avis en la vida dels més petits. No només ajudem amb les tasques escolars o expliquem històries plenes d’ensenyances, sinó que també som un refugi, un espai segur on les preocupacions es dissipen, on sempre hi ha temps per escoltar, jugar i compartir una xocolata calenta amb una abraçada sincera. La nostra presència, amb aquella serenitat que només l’experiència pot aportar, és un recordatori que, passi el que passi, la família continua sent el nucli més fort de la societat.
La primavera és, alhora, una invitació a reflexionar sobre la nostra pròpia i personal relació amb el temps i el creixement. Observar els arbres florir sempre m’ha semblat un espectacle fascinant. Em recorda les paraules del salmista David: “Feliç l’home que es delecta i medita en la paraula de Déu. Serà com un arbre plantat a la riba d’un riu, que, quan arriba el seu temps, dona fruit i les seves fulles mai es marceixen.” Així com els arbres ben arrelats sempre troben aliment, els néts, com brots en creixement, necessiten la guia experimentada i l’amor incondicional dels seus avis per créixer forts i segurs. Un avi, uns avis ferms en la seva fe i en les seves conviccions proporcionen una base estable perquè els seus néts creixin ben arrelats en l’amor, el respecte i el temor de Déu.
Des de SPA, desitgem que cada història compartida, cada passeig agafats de la mà i cada ensenyança transmesa es converteixin en arrels fermes i fortes en la vida dels nostres néts. Que els nostres néts creixin, amb el temps i al seu temps, com arbres ben plantats i arrelats, donant fruits d’amor, respecte, saviesa i en el temor de Déu. Que aquesta època de canvis sigui també una època de renovació, esperança i una mostra del poder de Déu per fer noves totes les coses.
Cada primavera ens ensenya que el canvi és inevitable, però també que en ell resideix l’oportunitat de nous començaments. És una nova invitació a deixar anar allò vell i obrir-nos al que és nou. És el temps ideal per enfortir la connexió amb els nostres néts, sembrant en ells llavors d’amor, valors i fe.
Nota: Com podem ajudar de manera pràctica als néts a créixer com arbres ben arrelats en la fe i en els valors permanents? Si us plau, comparteix-ho en aquesta secció. Moltes gràcies.
