Ser avi pot ser molt fàcil o complicat. Se t’acumulen primer els anys, després les experiències, les il·lusions i perquè no dir-ho, les decepcions. Pots mirar el passat i celebrar-ho. Aquesta actitud t’ajudarà a viure el present i allò que et quedi al davant, o pots mirar el teu passat i veure’l amb tristesa. El passat, ho vulguis o no, ho tens en un bagul, en unes golfes.
Si saps viure en present, com a avi, veuràs que el millor no són les teves experiències del passat, sinó la teva família actual. La teva família, la gent que t’estima i a qui estimes, la gent que t’envolta i amb qui et relaciones, són el bé més preuat que tens per damunt de la teva jubilació i, si m’apures, de la teva salut, que com a molt, es manté estable. Però, de tots aquests bens, el que més destaca és el d’ésser avi. Almenys, ho és per a mi. En els meus néts revisc tot el que sóc i he estat. Revisc tota la meva infància amb els meus avis, aquelles històries i experiències que ara tinc l’oportunitat , de bolcar-les, transferir-les als meus néts i gaudir-les amb ells. És la millor possessió que tens.
Un avi no s’improvisa, es va fent. Un avi porta a dins el fill que va ser, el nét que, possiblement, va rebre l’afecte dels seus avis, el pare que es va esforçar per criar els seus fills, i ara l’avi, que humil però intencionalment vol estar al costat dels seus néts. L’avi té dins seu totes aquestes edats: nen – jove – adult – i totes aquestes experiències acumulades. Quina riquesa i quin llegat!!
Quina benedicció de Déu és poder arribar a veure els fills dels teus fills, els teus néts. En el meu cas, sis. Arribar a ser avi és una de les grans experiències de la vida. No vull desaprofitar aquesta oportunitat, aquest privilegi i aquesta responsabilitat que em brinda la vida de SER UN BON AVI I UN AVI BO!!
M’hi acompanyes?
Preciós, completament d’acord.
Gràcies a Déu que hi som avis(iaius).