Skip to main content

Com n’és d’important la referència que ens aporten els nostres pares i avis, tot deixant una profunda empremta i valors en nosaltres.

Aquest és un relat d’una d’aquestes històries, que l’Aurora ha volgut compartir amb tots nosaltres. La meva mare va viure aquesta situació quan es va quedar sola en morir el meu pare.

Tenir una estudiant d’Àustria, a la que va “mimar” més que a mi i als meus germans, va ser una gran experiència. Quan la noia es va casar amb un espanyol, al qui va conèixer aquí durant la seva estada, va sortir de casa de la meva mare vestida de núvia. Va ser un gran moment. Una sisena filla.

Escric aquestes paraules com si ella mateixa les relatés. Perquè aquesta… és la seva experiència.

Quant difícil m’ha semblat sempre aquell moment en què et quedes sol o sola! Els meus fills van volar, el meu marit va partir, i els meus néts els veig de tant en tant, massa poc pel meu gust. M’aniria de perles tenir algú a casa que no suposés una gran càrrega de feina (ja no estic per a aquestes coses), però que a les nits alleugerís la terrible sensació de soledat que envaeix cada racó de casa meva.
Penso en algú que ocupés aquesta habitació que fa tant de temps que és buida. Que em pagués un petit lloguer; jo no puc sufragar despeses de ningú (la meva pensió a penes m’arriba per a mi). I que, de tant en tant, s’aturés a compartir temps amb mi. Jo li faria el menjar, i així podríem menjar juntes.

Quina agradable sensació! Algú de confiança dins de casa meva, una companya de vida en aquesta etapa tan estranya. Podria ser una estudiant de pas, una petita família de tres persones, una mare sola amb un petitó… no ho sé.

Per mi seria… companyia, alguna cosa a fer, algú a qui cuidar, persones a la meva taula. Per a ells, jo seria… una àvia adoptiva, una persona a qui acompanyar, un sostre i un àpat a temps.
Em sembla una gran solució! Ho faré i compartiré amb vosaltres la meva experiència!


Nota:
*Ens agradaria que ens escriguis, comentant les teves experiències com nét/neta i com àvia/avi.
Com han influït, en la teva vida, les bones o males decisions de la nostra gent gran? Has tingut alguna experiència semblant? Comparteix-la amb nosaltres, si us plau.

Isabel Cabezas

Una àvia. Casada i mare, viu a Castelldefels

Deixa una resposta