Les àvies tenim una complicitat singular amb els néts.
Ser àvia és una de les aventures en la vida que més tendresa desperta.
Al parar i pensar en els nostres avis, una infinitat de sentiments i records emergeixen del bagul de la nostra memòria i de la nostra història.
Tots els que hem pogut gaudir dels avis tenim records entranyables.
De la meva àvia materna vaig aprendre a fer punt de ganxet, a pelar taronges, a usar el bicarbonat i a posar injeccions. Tot el que jo feia li agradava i m'animava sempre fent-me creure que jo era la millor.
Ara que soc àvia, gaudeixo fent aquells menjars que els agrada als meus néts…...Fem “creps sanes” així les anomenen ells, (fetes amb civada), els famosos macarrons de les àvies (que el que tenen de distintiu és que estan fets amb amor i temps :)) i pizzes casolanes, on m'ajuden a buidar la nevera i donar-li tot tipus de color a la pizza.
És curiós que a casa de l'àvia s'ho mengen tot, fins i tot allò que en les seves pròpies cases no volen menjar. I és que…..l'àvia té uns “poders” que transformen, fins i tot els gustos.
Per Cesca Planagumà
Tens receptes o trucs per explicar?
