Hi havia una vegada un nen anomenat Mateu, que vivia en una petita casa a la vora del bosc.
Mateu era un nen curiós i sempre estava ple d’energia. Sovint s’aventurava al bosc per explorar i descobrir coses noves.
Un dia, mentre Mateu explorava el bosc, es va trobar amb un arbre molt antic i majestuós. L’arbre tenia un tronc gran i recargolat, i les fulles eren d’un verd brillant.
Mateu es va acostar a l’arbre i va notar una cosa especial: a l’escorça de l’arbre, hi havia una inscripció tallada que deia: “L’arbre dels avis”. Intrigat, Mateo va decidir investigar més. Va tornar a casa i li va preguntar a la seva àvia sobre l’arbre. La seva àvia, una dona sàvia i amorosa, va explicar-li la història de l’arbre.
“Aquest arbre ha estat a la nostra família durant generacions, Mateu”, va dir l’àvia. “És un símbol dels vincles indestructibles que tenim amb els nostres avis. Cada vegada que un nen neix a la nostra família, plantem un nou arbre similar, i les seves arrels s’entrellacen amb les de l’arbre dels avis”.
Mateu va quedar sorprès per la història i va decidir cuidar encara més l’arbre dels avis. Va passar hores sota la seva ombra, escoltant històries de la seva àvia sobre la infància i les aventures del seu avi.
A mesura que creixia, Mateu també va plantar un nou arbre al costat de l’antic, assegurant que la tradició de la família continués.
A mesura que passaven els anys, Mateo i la seva àvia van compartir moments inoblidables. Van jugar junts, van riure junts i van aprendre lliçons importants. L’arbre dels avis, testimoni silenciós del seu amor i afecte, continuava creixent i florint, igual que l’enllaç entre ells.
Un dia, quan en Mateu ja era un home jove, la seva àvia va morir. Encara que la tristesa va omplir el seu cor, Mateu va saber que l’enllaç indestructible amb la seva àvia seguia viu al seu cor i a l’arbre dels avis.
Cada cop que visitava el bosc i veia l’arbre, sentia la presència reconfortant de la seva àvia.
Què ens fa recordar aquesta història?
El conte de Mateu i l’arbre dels avis ensenya els infants i a nosaltres, els avis, que aquets llaços són especials i duradors com les arrels d’un arbre antic. Encara que els avis puguin partir algun dia, l’amor i els records compartits sempre romandran al cor dels seus néts, com un vincle indestructible.
