
Mateu era un nen curiós i ple d’energia que vivia amb els seus pares, la Laura i el Marc, en una petita ciutat. Els caps de setmana, li encantava visitar els seus avis, el senyor Antoni i la senyora Carmen, que vivien en una acollidora casa al camp, envoltada d’arbres alts i un hort ple de flors i verdures.
Una tarda assolellada, Mateu va arribar corrent, amb una expressió de preocupació.
—Avi! Àvia! —va cridar—. Tinc un problema. A l’escola em van triar per llegir en veu alta durant l’assemblea. No he parlat mai davant de tanta gent!
L’avi Antonio va somriure amb tendresa i el va convidar a asseure’s al seu costat al porxo.
—Vine, Mateu. Deixa’m explicar-te una història sobre els reptes. De vegades, les coses noves poden fer por, però són oportunitats per aprendre.
Capítol 1: La Primera Collita
L’avi va recordar la primera vegada que ell i l’àvia van intentar plantar tomàquets al jardí.
—No havíem cultivat mai tomàquets —va dir—, i els primers brots van créixer torts. Fins i tot els ocells es burlaven! Però en lloc de rendir-nos, vam investigar i vam aprendre a fer servir guies per a les plantes i, finalment, vam collir uns tomàquets molt vermells i sucosos.
—Què vas aprendre d’això? —va preguntar Mateu, curiós.
—Que cada error és una lliçó. Si et prepares, pots convertir les teves pors en èxits.
Capítol 2: El Viatge del Gat Valentí
La senyora Carmen es va unir a la conversa i va explicar la història de Valentí, el seu gat entremaliat.
—Quan era petit, Valentí tenia por de sortir al jardí. S’amagava sota el llit cada cop que sentia el vent. Un dia, li vam mostrar com el jardí estava ple de coses meravelloses: papallones, flors, i llocs on descansar al sol. Valentí va començar a explorar, pas a pas, fins que el jardí es va convertir en el seu lloc favorit.
Mateu va somriure imaginant el gat explorador.
—Què va fer que Valentí deixés de tenir por?
—La curiositat i el suport dels qui se l’estimaven —va respondre l’àvia—. Igual que nosaltres estarem amb tu quan enfrontis alguna cosa nova.
Capítol 3: Practicar per Triomfar
—Què us sembla si practiquem? —va suggerir el senyor Antoni—. Imagineu que aquest porxo és l’escenari de la teva escola. Tu ets l’orador i nosaltres el públic.
Mateu es va posar dret. Al principi, les seves paraules van sortir tremoloses, però els aplaudiments dels seus avis el van animar. Després de diverses repeticions, la seva veu sonava fort i segura.
—Ho has fet genial, Mateu! —va celebrar l’àvia Carmen—. Practicar és com entrenar-se per a una aventura. Com més ho fas, més fort et sents.
Epíleg
El dia de l’assemblea Mateu va recordar les lliçons dels seus avis. Va respirar fons, va imaginar que els seus pares i els seus avis eren allà per recolzar-ho, i va llegir amb confiança. Al final, la sala es va omplir d’aplaudiments.
Quan va tornar a casa, va córrer a explicar la seva victòria als avis Antoni i Carmen.
—Veus? —va dir l’avi amb un somriure—. Els reptes poden ser difícils, però sempre porten recompenses si els enfrontes amb valentia.
Des d’aquell dia, cada nou desafiament era una oportunitat per a Mateu. Sabia que, amb pràctica, suport i una mica de curiositat, podia conquerir qualsevol repte que la vida li presentés.
Envia suggeriments