“No em rebutgis en la meva vellesa, no em deixis quan la meva força es perd… Tot i la meva vellesa i els meus cabells blancs, tu, oh Déu meu, no m’abandonis, fins que anunciï el teu poder a aquesta generació, la teva força a tots els seus descendents.” (Salm 71: 9,18)
Acabo de fer 66 anys i la vellesa ja és una realitat a la meva vida. Sempre agraeixo els comentaris d’aquells que volen treure importància a la meva etapa vital; a mi , realment no em preocupa.
Primer, perquè he viscut una vida plena i només tinc agraïment a Déu per les coses bones i no tan bones que m’han passat ja que ambdues ha fet servir el Senyor per formar-me i generar el tipus de persona que sóc.
Segon, perquè la vellesa, descrita amb expressions caritatives del tipus: anys daurats, una nova joventut, la tercera edat, etc., té una missió molt clarament definida, tal com l’entenc en aquests versets. És a dir, esforçar-nos per transmetre la història del Senyor Jesucrist i les grans coses que ha fet per nosaltres, als nostres fills i als nostres néts. Quin bell i increïble ministeri!
Ministeri al qual no penso renunciar encara que em matin. Anunciar a l’Andreu, al Jaume Andreu i a la nena que ha de venir, la gran història d’amor del Senyor per ells i per a ells.
Quan l’objectiu està clarament definit, ens podem fer les preguntes claus: Com ho faré; quines oportunitats aprofitaré? Quines crearé per aconseguir-ho?
I tu, avi, com penses dur a terme aquesta missió?
Nota: Ens agradaria que ens deixessis el teu comentari i les teves idees de com dur a terme aquesta missió d’avi. Moltes gràcies.
Dons mira, ahir pensava com explicar contes als meus néts, són molt petits! I clar els contes oficials són plens de pors i situacions perilloses….. Avui llegin-te m’has donat la Gran idea, buscar versions infantils de la Bíblia. Gràcies!!!