Va ser a l’estiu del 2004, durant unes vacances en què visitava la meva terra de naixement i mentre que vivia una crisi personal d’identitat, que Déu em va guiar per camins antics i, sense esperar-ho, em vaig trobar amb el passat que desconeixia i amb aquelles persones de les quals mai m’havien dit que tenien la meva sang i que, tot i exposant la seva vida, van traçar un camí nou i net per a què jo i la meva descendència, poguéssim seguir-lo traient els obstacles que ens impedirien arribar amb èxit al nostre destí.
Conèixer la història del meu rebesavi, besavi i avi em va llançar cap a un futur amb una força sobrenatural i va encaixar a la perfecció les peces que em faltaven en la vida tot donant-me coratge i compromís per a continuar treballant amb fe i esperança.
Avui, estic enfocada en cos i ànima als meus sis nets, amb el propòsit ferm d’explicar-los tota la història dels seus avantpassats i el meu desig que siguin ells o els seus fills els qui la completin segons el que Déu va somniar per a la nostra família, perquè estic segura que el meu rebesavi mai es va imaginar que la decisió de conèixer Déu d’una manera personal afectaria per a bé set generacions, fins al dia d’avui.
Ser avi, àvia, és molt més del que solem fer habitualment. És ser un transmissor fidel de la poderosa obra de Déu a través del temps, de tal manera que cada generació posterior pugui viure una vida amb un alt nivell de sentit i propòsit augmentant així en cada generació de creients, la seva presència i amor, preservant la fe en el viatge.
Estimats avis i àvies, aquesta és la millor etapa de la nostra vida. Hem acumulat punts!!
Està a les nostres mans la decisió de detenir la decadència generacional i portar la nostra descendència a un lloc on puguem construir la glòria de Déu aplanant el camí dels que vindran després que hàgim marxat nosaltres.
Si vivim pensant només en nosaltres, contribuirem al fet que molts no aconseguiran assolir el seu destí.
