Skip to main content
Temes relacionats

¿ÀVIASTRA, JO?

ÀVIA DELS NETS DEL MEU MARIT. UNA EXPERIÈNCIA D’ÀVIA

Quan em vaig casar amb el meu marit, ell venia d’un divorci i amb una filla. D’aquesta filla han vingut tres néts. Què de la que fa d’àvia dels néts del seu marit?

Sóc una àvia “putativa..”

Putatiu és un adjectiu que es fa servir quan les persones qualifiquen un individu com una cosa que en realitat no és,  indica “reputat” o “considerat”. En aquest sentit, quan una persona anomena una altra, “àvia putativa”, li confereix una qualitat que en la realitat no té.

Podem considerar família quan hi ha una bona relació d’amistat i afecte, encara que no ho siguin de manera consanguínia; també podem considerar com un gest d’afecte, estimació o agraïment cap a una o diverses persones en particular.

Entre els exemples més coneguts hi ha el de Josep, pare de Jesús de Natzaret. En aquest cas es fa referència al pare putatiu i al fill putatiu.

Una vegada feta aquesta petita introducció, vull explicar-vos una mica la meva experiència com “àvia putativa”.

Avui dia aquesta situació es veu més normal, donat que els divorcis i nous casaments dels pares són més freqüents, però a la meva època no era tant “normal”.

Vaig unir la meva vida a l’ home que durant 34 anys ha estat el meu company i m’ha fet la dona més feliç. Aquest home, però, venia amb una “motxilleta”, la seva filla.

Tots els qui sou pares ja sabeu el què és criar un fill i el que comporta cada etapa de la vida: èpoques bones i d’altres no tant bones.

Aquest temps ha estat per a mi un aprenentatge molt interessant on he pogut cultivar la paciència, la sinceritat i, per sobre de tot, l’amor als fills. En aquest pelegrinatge s’hi va  afegir el nostre fill.

Tan el meu marit com jo hem intentat crear un ambient d’harmonia dins la família on el nostre primer lema era ser sempre sincers i parlar sempre des dels sentiments, perdonar-nos i demanar perdó, crear un nexe on no hi haguessin diferències entre germans. Això ha fet que la relació entre la filla del meu marit i jo, sigui molt estreta i sincera i que ens estiméssim com si fóssim de la mateixa sang.

Dit això, us he de dir que ara tinc tres néts preciosos de la meva filla “putativa” als que estimo amb bogeria i pels qui donaria la meva vida i us he de dir, que ells també m’estimen com si fóssim de la mateixa sang. Cada dia prego al nostre Déu que els doni la saviesa i l’amor que ens hem tingut entre nosaltres com a família. Intento gaudir d’ells i que ells gaudeixin amb mi per quan arribi el moment que m’hagi de baixar d’aquest tren de la vida, em recordin amb el mateix efecte que jo els tinc.

M’agradaria esplaiar-me una mica més i omplir d’experiències aquest escrit, però seria massa. Només us vull deixar aquest consell pels qui us trobeu en aquesta situació:

“Cultiveu l’amor i el respecte en aquestes personetes, els nostres néts, que d’alguna manera tenen en nosaltres una complicitat que no es pot explicar. Deixem que ells puguin veure que nosaltres no fem diferència entre persones perquè el que ens motiva és l’amor. “

       Nota: T’animem a que ens diguis la teva experiència com àvia o avi en la Secció de Comentaris. Gràcies

Noemí Méndez

Vive en Barcelona. Secretaria y colaboradora de SPA.

One Comment

Deixa una resposta